Joan Andreu Puig Farran

Belianes (Urgell), 4 d'agost de 1904 - Barcelona, 23 de febrer de 1982

Gèneres periodístics: Fotoperiodisme 

Seccions: Societat/Costums Política Cultura

Mitjans: La Humanitat   L’Opinió   Última Hora  

Fill d’Andreu Puig Ascona i Salud Farran, Joan Andreu era el segon de cinc germans. Des de petit es començà a interessar per la fotografia i es formà a l’estudi de retrats que un dels seus oncles tenia a Lleida. L’any 1924 començà a publicar a la premsa, al diari El País de la capital del Segrià.

A finals de la dècada dels vint, per motius que es desconeixen, la família s’instal·là a Barcelona, ciutat en plena transformació urbanística i marcada pels preparatius de l’Exposició Universal del 1929, esdeveniment que significà la consolidació del reporterisme gràfic a la premsa catalana. El 1928 l’empresa del Ferrocarril Metropolità, coneguda com a Metro Transversal, el va contractar com a fotògraf de les obres.

En el context d’ebullició de l’Exposició, Puig Farran es va obrir pas professionalment a través de la fotografia associant-se amb el seu amic Carlos Pérez de Rozas Masdeu. L’empresa, que es dedicava sobretot al retrat, va tenir diversos noms: Fotografía Exposición, Pérez de Rozas & Puig i Art-Express. Instal·lats a la rambla dels Estudis número 6, al mateix edifici del popular palau de Las Noticias, l’estudi fotogràfic va tenir el seu moment d’esplendor. També van muntar un estudi de retrats al Saló de Projeccions de l’Exposició, on en poc més d’un any van arribar a tirar prop de 90.000 fotografies a 3 pessetes la còpia.

Després de la proclamació de la República, Puig Farran emprengué la carrera fotoperiodística en solitari i es va convertir en un dels repòrters gràfics més actius fins a finals de la Guerra Civil. Una trajectòria silenciada durant la dictadura franquista i tampoc reconeguda en els anys de democràcia.

La seva activitat com a repòrter fix s’inicia al diari La Humanitat l’any 1931, rotatiu amb el qual estarà vinculat estretament durant tot el període republicà. Com la majoria de fotoperiodistes de l’època, es dedicà a la informació generalista, donant testimoni dels esdeveniments polítics, socials i culturals que marcaven l’actualitat. A més de La Humanitat, també col·laborà a El Día Gráfico, Diario de Barcelona, L’Opinió, El Matí o L’Instant. Del període prebèl·lic és destacable la seva presència habitual com a fotògraf a la revista Esplai: Il·lustració Catalana entre el 1934 i el 1936.

A partir del 1932 també havia començat a col·laborar a La Vanguardia, el mitjà de més difusió de la premsa catalana. La campanya de l’Estatut del 1932, la manifestació antifeixista del 29 d’abril de 1934, els Fets d’Octubre del 1934 o l’arribada del president Lluís Companys el març del 1936 a Barcelona són només alguns dels esdeveniments decisius que van ser objecte dels seus reportatges fotogràfics. En aquest diari també va deixar rastre de la seva faceta de fotoperiodista esportiu cobrint partits de futbol o campionats d’esquí, entre altres competicions.

L’octubre del 1935 l’empresa editora de La Humanitat va posar en circulació el diari vespertí Última Hora, l’experiència gràfica més moderna del primer terç del segle xx arreu de l’Estat i que adoptava el model americà. Era una aventura periodística impulsada per Josep Escuder, que havia viscut als Estats Units, i que de seguida va captar l’atenció gràcies a l’ús de la tipografia, la varietat de recursos gràfics tant fotogràfics com de dibuixos i l’espectacularitat de les seves portades. En aquest rotatiu els dos fotoperiodistes habituals són Joan Andreu Puig Farran, especialment pel que fa a la informació política i parlamentària, i Agustí Centelles.

L’endemà del cop d’estat del 1936 va sortir al carrer a fer un reportatge sobre la situació a Barcelona i ja a l’agost fou un dels primers repòrters a desplaçar-se al front d’Aragó, des d’on envià fotografies a L’Instant. Dies després s’embarcà amb el vaixell Jaume I en l’expedició republicana a Mallorca. El resultat foren diferents reportatges publicats a Última Hora el 22 d’agost i La Vanguardia el 23 d’agost. Aquests dos rotatius permeten seguir la seva activitat constant durant el conflicte tant al front aragonès com a la rereguarda barcelonina i documentar també que en aquesta etapa l’ajudava el seu germà Alfons. A banda de la premsa, va col·laborar amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.

Com la majoria de fotoperiodistes, l’estiu del 36 ingressà a l’Agrupació Professional de Periodistes, vinculada a la UGT. El gener del 1938 fou nomenat vocal de la Junta Directiva de la secció de repòrters gràfics de l’entitat. Aquell any fou mobilitzat com a fotògraf del IV Cos d’Exèrcit al front de Lleida, fins a la retirada pel Pirineu de la Cerdanya cap a França.

El 1939 emprengué el camí de l’exili i fou detingut a diversos camps de concentració francesos fins que l’any següent tornà a Espanya. Passà llavors una etapa de tres anys de detenció al camp de concentració de Miranda de Ebro. Finalment, va aconseguir la llibertat gràcies a les gestions del seu cunyat, Manuel Cases Lamolla, que era comandant d’aviació franquista. L’any 1945 va tornar a Barcelona i dos anys més tard es va casar amb Samara Vicente.

Puig Farran no va poder reincorporar-se a la fotografia de premsa, ja que el seu informe per a ingressar al Registro Oficial de Prensa (ROP) el declarava «indiferente al régimen». Per tant, com altres professionals, com Gabriel Casas i Agustí Centelles, es reconvertí a la fotografia industrial i publicitària durant el franquisme, un temps que, segons els testimonis familiars, és de silenci sobre el passat i ressentiment polític per aquell present. En aquesta època va poder continuar col·laborant amb l’empresa Metro Transversal fins al 1969 i també va rebre encàrrecs d’indústries com Codorniu, Ribas i Pradell o Carulla.

El 1952 la seva carrera professional va fer un nou pas fent societat amb Antoni Campañà i Joan Trouchout en fundar Postales Color CYP, una empresa pionera de postals en color a tot Espanya que va créixer a recer del desarrollismo dels anys seixanta i l’incipient turisme de masses promogut des del règim. A més de les postals, també es van dedicar a l’edició de desenes de llibres turístics.

Morí a Barcelona el 22 de febrer de 1982, als setanta-set anys, i la part del seu ingent llegat que va aconseguir salvar dels anys com a repòrter el conserva la família.

 

Referències a Internet

• Pablo González Morandi. «Joan Andreu Puig Farran». Fotografia Catalunya, 2016.
• Josep Cruañas i Tor. «Andreu Puig Farran». Capçalera: Revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya, núm. 18, desembre del 1990, p. 42-45.
• Ernest Alòs. «La troballa d’unes fotos perdudes aixeca nous dubtes sobre l’arxiu Centelles». El Periódico de Catalunya, 24 de juny de 2016.
• Joan Andreu Puig Farran (1904-1982). Sociedad Benéfica de Historiadores Aficionados y Creadores (SBHAC).

 

Fotografies

• Col·lecció Joan Andreu Puig Farran. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.
• «Joan Andreu Puig Farran». Repòrters Gràfics.
• «L’enterrament de Josep Llimona», La Humanitat, 1 de març de 1934, p. 1.
• «Les eleccions municipals», Esplai, 21 de gener de 1934, p. 9.
• «La Volta ciclista a Catalunya», L’Instant, 10 de juny de 1935, p. 1.
• «Notas gráficas de actualidad», El Día Gráfico, 5 de maig de 1932, p. 20.
• «Información gráfica», La Vanguardia, 12 de desembre de 1936, p. 4.

 

Bibliografia

• González, Pablo; Antebi, Andrés; Ferré, Teresa; Adam, Roger. Reporters gràfics: Barcelona 1900-1939. 2. Barcelona: Arxiu Nacional de Catalunya, 2015, p. 157-158.

 

TFP

4/1/2023