Hipòlit Nadal i Mallol

El Port de la Selva (Alt Empordà), 14 de gener de 1891 - Buenos Aires (Argentina), 10 de desembre de 1978

Gèneres periodístics: Articulisme  Gestió i direcció  Orientació 

Seccions: Opinió Política

Mitjans: La Campana de Gràcia   Ressorgiment  

Fill d’un pescador, estimà molt la seva comarca i el mar. El 1910 va anar a Barcelona per aprendre l’ofici de sastre i es va vincular a les primeres publicacions en què col·laborà, mantenint sempre lligams amb el seu Empordà i amb el Port de la Selva. Va col·laborar en publicacions editades a Barcelona: La Nació, L’Esquella de la Torratxa, De Tots Colors, L’Escena Catalana, La Campana de Gràcia, i gironines: Ciutadania i L’Empordà Federal, de Figueres. Participà en grups i entitats catalanistes i així es va vincular a la Unió Catalanista, i com que no va voler fer el servei militar a finals del 1912 va anar a l’Argentina. Hi va restar tota la vida. Es va afiliar al Casal Català de Buenos Aires, on va impulsar el Comitè Llibertat dins Estat Català. Durant la Segona Guerra Mundial participà amb Josep M. Batista i Roca en les seves activitats, especialment al final, quan les esperances d’enderrocar el règim franquista eren altes.

Juntament amb P. Aleu i J. Vila Estruch van publicar disset números de Catalunya Nova. Fou al cap d’un any d’arribar a Argentina i ell mateix explica que en fou el secretari. També va ser promotor de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i col·laborà en el seu Butlletí.

La seva obra literària és sobretot poesia, i va escriure també articles periodístics i textos de divulgació catalanista. Remarquem Algues (Proses salobres) (1918), Articles de contraban. Catalunya sota la dictadura militar (Argentina, 1928), on reuneix un recull de les seves col·laboracions a Ressorgiment, creada el 1916 i de la qual fou un dels fundadors, El meu Francesc Macià (1934, 1934, 1991) i Paraules sobre el 6 d’octubre (1935).

Periodísticament la seva gran aportació és la direcció i edició del mensual Ressorgiment (1916) en català, que fundà i dirigí a Buenos Aires, i que esdevingué una de les grans revistes de l’exili: gran nombre de col·laboradors, amplitud de temàtiques incloses, s’hi alterna creació, crítica, assaig i informació en una varietat de gèneres: articles, cròniques, reportatges, etc. Es tracta d’una referència imprescindible per conèixer el món de l’exili català i no només a l’Argentina.

El 1931 va visitar Catalunya per veure la seva mare i s’hi estigué dos mesos. Emili Granier Barrera li feu una llarga entrevista a La Rambla (20-VII-1931), on bàsicament parlaren de la seva revista, Ressorgiment, que fundà —amb Manuel Cairol, Luis Aire i F. Colomer— i que defineix, amb encert, com un aglutinant dels catalans a la diàspora. Granier-Barrera la defineix com una revista pulcra, ben editada, que no té res a envejar a les fetes al Principat i en una edició en català, en terra llunyana, de molta qualitat. Al sopar de comiat, quan Nadal torna a l’Argentina, Francesc Macià ofereix un parlament abrandat en el qual diu que els catalans d’Amèrica estan disposats a tota hora per lluitar, amb les armes que tinguin a la mà, per la independència de Catalunya. L’exili del 1939 significà per a Ressorgiment una major empenta, tot revitalitzant col·laboracions i lectors.

La revista es presentava amb una primera pàgina que era sovint la reproducció d’una obra d’art, per exemple de Josep Obiols o de dibuixants també exiliats a l’Argentina, com Andreu Dameson o Josep Planes. Disposava d’un editorial on marcava una línia política de fermesa, un conjunt de col·laboracions fixes de nivell i un gruix considerable de col·laboradors que d’arreu li trametien textos i sovint imatges. En l’editorial del setembre del 1955 (núm. 470), molt segurament el mateix Nadal escriu tot citant una altra revista d’exili: «Tota la vida d’una revista catalana d’exili és una natural successió de contratemps. Dir-ne, com se’n sol dir, un esforç editorial no és una frase feta sinó l’explícita manifestació de les proves per les quals cal passar […] Durant els seus trenta-nou anys de vida Ressorgiment n’ha passat tants de contratemps i proves, que fins ens sembla impossible les hàgim pogut superar. La penúria de mitjans econòmics, sobretot, ens ha estat un perill constant i permanent de desaparició».

Nadal mantingué la revista fins al 1972. Fou més de mig segle al capdavant, cada mes, sense retribució, ocupant-se de tot (publicitat, redacció, edició, distribució…). Pràcticament cada mes hi ha articles seus, notes, ressenyes, comentaris, i elabora els resums informatius de la vida col·lectiva de la diàspora catalana. Ha d’usar pseudònims perquè hi ha números en què hi ha dos o tres textos seus, però sempre hi ha molts escriptors d’arreu de la diàspora que hi participen. Els articles llargs signats amb el seu nom seran abundosos, diversos centenars en els cinquanta-sis anys de vida de la publicació. S’ocupava de tot el procés i tenia l’ajuda de l’impressor, que per simpatia cobrava només les despeses materials directes.

En tancar la revista, un assidu col·laborador, Pere Mas i Perera, escriu a Xaloc (febrer 1973, núm. 59), de Mèxic, que els catalans de l’Argentina es queden sense cap tribuna… A la mort de Nadal el 1978, Víctor Castells, a l’Avui comenta que la baixa de subscripcions provocà la mort de la revista. Nadal volia que en lloc de sopars d’homenatge hom se’n fes subscriptor, però canviaven els temps i les baixes naturals provocaven la baixa subscripció i, tot i l’ajuda d’alguns mecenes, com Dalmau Costa, no fou suficient el suport per a mantenir-la amb la dignitat que «en Pol», com se’l coneixia popularment, havia configurat. De les diverses notícies de la desaparició de la revista, remarquem la de la publicació mexicana Orfeó Català (núm. 48), que edita gairebé un número especial, fotografia a la coberta i llargs articles de Pere Foix i Agustí Cabruja. Entre altres confidències, reprodueixen un fragment d’una sentida carta, el lligam dels exiliats: «Tant a vós com a l’amic Cabruja us estimo molt que m’acompanyeu en aquests moments en què les circumstàncies de la vida m’hagin obligat a donar per finida la meva campanya per Catalunya, que jo tenia el propòsit que continués fins al meu traspàs. Ara em sento deprimit, com si em faltés quelcom imprescindible en el que em queda de vida».

Els lligams amb Catalunya es van mantenir sempre. El setmanari La Tralla li dedica una pàgina sencera, d’Alexandre A. Ballester, a començaments dels anys vint, en què es fa eco de l’homenatge que als cinc anys de vida de la revista li dedicà el Casal de Catalunya argentí. Diversos nacionalistes es faran ressò de la mort: Gràcia B. de Llorens (Catalunya), Claris Matheu (Avui), Miquel Ferrer, Jordi Arbonés (ambdós a Canigó), Lluís Crusellas (L’Avenç)… El seu fons personal, la biblioteca i la revista, gairebé set-cents números, van anar a la ciutat empordanesa nadiua.

 

Referències a Internet

• Emili Granier Barrera. «H. Nadal-Malloll a Catalunya». La Rambla, 20 de juliol de 1931, p. 10.
• Hipòlit Nadal i Malloll. Biografia. Museu de l’Exili.
• Judit Pujadó. «L’últim retorn d’Hipòlit Nadal». La Vanguardia, 3 d’agost de 2012, p. 14.
• Marcela Lucci. «La revista Ressorgiment a la història catalana: la difusió dels ideals catalans a Buenos Aires durant les primeres dècades del segle xx». A: Poder polític i resistència periodística: Actes de les Segones Jornades d’Història de la Premsa. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2007, p. 402-417.
• Ressorgiment (1916-1972). Arxiu Català de Revistes Antigues (ARCA).

 

Articles

• «El llop ensenya les urpes», Empordà Federal, 19 de novembre de 1911, p. 2.
• «La força de l’idal» (sic), Ressorgiment, novembre de 1924, p. 1603 (p. 11 en aquest exemplar).
• «Salvem els infants de Catalunya», Ressorgiment, juliol de 1938, p. 4264 (4).
• «La responsabilitat de tots», Ressorgiment, març de 1945, p. 5591 (3).
• [Puigrós Petit]. «La repressió continua ferma», Ressorgiment, desembre de 1949, p. 6502 (p. 10 en aquest exemplar).

 

Bibliografia

• Lucci, Marcela. «Identidad, cultura, política. Confluencias y tensiones del catalanismo separatista radical de Buenos Aires a través de la figura de Hipòlit Nadal i Mallol». A: Zaidenwerg, Cielo [et al.] (coord.). Ciencias sociales, humanidades y derecho: Cómo pensar el mundo latinoamericano. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2017, p. 109-118.
• Ferrer, Josep; Pujadas, Joan. Epistolari de Joan Coromines amb exiliats catalans d’Amèrica: Hipòlit Nadal i Mallol i Avel·lí Artís i Balaguer. Barcelona: Edicions Curial, 2003.
• Lucci, Marcela. La colectividad catalana en Buenos Aires en el siglo xx: una visión a través de los catalanes de los «catalanes de América»: El activismo patriótico de los catalanes de América de Buenos Aires: desde 1916 hasta el final del Casal Català. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2010.

 

JMFA

6/1/2023