Diccionari històric de periodistes catalansTerritoris de llengua catalana - Periodismes generalistes i especialitzats |
| Periodistes MitjansGèneres Seccions |
A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z
Adolf Mas GinestàSolsona (Solsonès), 28 de setembre de 1860 - Barcelona, 1 de setembre de 1936 Gèneres periodístics: Fotoperiodisme Reporterisme Seccions: Societat/Costums Local Cultura Mitjans: La Ilustració Catalana El Día Gráfico La Veu de Catalunya
Fill d’una família benestant de Solsona, Adolf Mas fou el setè d’onze germans. El pare era procurador i l’avi notari; semblava, doncs, que el seu destí era dedicar-se al món jurídic. I així va ser durant la joventut. Després d’estudiar lletres i dret, inicià la carrera com a procurador. Però als vint-i-set anys, el 1887, deixà Solsona per establir-se a Barcelona i dedicar-se a la fotografia. Un canvi de vida del qual es desconeixen realment els motius i com es va esdevenir el seu primer contacte amb aquest mitjà. Sobre els seus primers passos com a fotògraf a la capital catalana, sembla que el 1896 devia ja tenir el seu negoci. El 1901 consta com a director de la casa Helius, dedicada a la venda de material, i quatre anys més tard ja era director d’Establissements Mas, que posteriorment es dirà Photographic Studio Mas i Estudi de Fotografia A. Mas. Per tant, com altres professionals, la seva carrera arrencà regentant un estudi. L’evolució de la imatge a la premsa, que al tombant de segle es materialitza amb la progressiva inclusió de la fotografia a través de les revistes il·lustrades, va provocar que els fotògrafs prenguessin els carrers càmera en mà, i van impulsar així l’incipient reporterisme gràfic d’actualitat. Mas fou un dels pioners del fotoperiodisme català entre 1900 i 1917, una vessant poc coneguda del seu ingent llegat. Va publicar a diferents revistes, com La Fotografía Práctica. Revista mensual il·lustrada, Ilustración Artística, El Gràfic, La Senyera. Setmanari d’Informació Gràfica, Los Deportes, La Jornada Deportiva i els diaris El Día Gráfico i La Veu de Catalunya. Ara bé, el mitjà on Mas és presència constant i se’l considera «el nostre corresponsal fotogràfic» és la revista Ilustració Catalana, fundada el 1880 i que va tenir una primera etapa fins al 1894. El 1903 es rellançava de nou com a setmanari i, des d’aquell moment fins al 1917, quan va desaparèixer, Mas és un dels seus fotògrafs, especialment actiu entre el 1903 i el 1910. Quan la revistà creà el suplement mensual Feminal (1907-1917), també hi publicà. Les col·laboracions de Mas a la premsa es poden analitzar a través de tres tipus d’imatges. D’una banda, els retrats, especialment de personalitats de diversos cercles intel·lectuals i artístics. Ell mateix freqüentava Els Quatre Gats i fou objecte d’algunes obres de Ramon Casas i Ricard Opisso, amb qui tenia una estreta amistat. Així, a més de retratar Casas, Santiago Rusiñol o Isidre Nonell, i altres artistes com Josep Llimona i Joan Borrell als seus tallers, també dedicà sèries a la cantant d’òpera María Barrientos i la ballarina Tórtola Valencia. Mas treballava el retrat potenciant el contrast de la llum i generant proximitat amb l’espectador gràcies a la distància curta entre càmera i subjecte retratat, de vegades de manera clarament exagerada. Com a repòrter, a més d’instantànies per acompanyar informacions, també realitzà reportatges «d’actualitat palpitant» d’aquella Barcelona que encarava el nou segle en plena transformació política, social i urbanística. Les pàgines d’Ilustració Catalana mostren Mas a la caça de l’esdeveniment. En són exemples els reportatges sobre la Casa de la Maternitat (1903), el Laboratori Microbiològic (1906), l’Exposició Internacional de Belles Arts (1907) o la Setmana Tràgica (1909). L’any anterior havia participat en el concurs que convocà l’Ajuntament per documentar aquells carrers i espais que desapareixerien per la construcció de la Via Laietana. Mas fou un dels autors més premiats i part d’aquesta sèrie es publicà també al setmanari el març del 1908, en un número monogràfic dedicat a l’inici de la reforma. A més de l’actualitat barcelonina, també va fer reportatges a altres indrets de Catalunya, com la producció de puntes a la costa catalana (1906), les inundacions de Súria (1907) o la competició de voitturettes de la I Copa Catalunya al Garraf (1908). L’altre tipus d’imatges que Mas publicà a la premsa i al món editorial són les relacionades amb l’art i el patrimoni, gènere en el qual es va especialitzar fins a esdevenir referent internacional. Habitual del cercle d’Els Quatre Gats, estava immers en les idees del modernisme i tenia relació propera també amb els arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch, que l’any 1904 li va fer un dels primers encàrrecs per retratar les seves obres. Tres anys més tard, Mas participà en la Campanya Arqueològica pel Pirineu, organitzada per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que significà l’inici de l’estudi científic de l’art romànic català. En aquesta expedició, el fotògraf s’emportà un equip i material fotogràfic d’uns noranta quilos de pes carregat a lloms de mula per a realitzar un reportatge de 251 imatges que li va valdre el reconeixement del món artístic i arqueològic. En aquesta època també va impartir cursos de fotografia al Centre Excursionista de Catalunya. L’any 1909 tornà a rebre un encàrrec de l’IEC, llavors per dur a terme l’inventari iconogràfic de Catalunya. Aquesta va ser la base i l’inici de l’anomenat Arxiu Mas, motivat pel suport dels seus amics Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, i que llavors ja comptava amb 25.000 negatius. Així doncs, a partir de la primera dècada del segle xx, la producció de Mas com a fotògraf se centra fonamentalment a registrar el patrimoni artístic i monumental català. En aquell moment comptava amb l’ajuda del seu fill Pelai, que havia publicat per primer cop a la premsa signant «Pelay Mas» el juny del 1907 i col·laborà amb una campanya per Mallorca el 1913. El 1915 significà un avenç molt important per a Adolf Mas, ja que va rebre l’encàrrec de documentar un repertori iconogràfic d’art espanyol per a la que havia de ser una exposició per al 1917 que, finalment, a causa de la Primera Guerra Mundial, es convertí en l’Exposició Internacional del 1929. Va ser llavors quan delegà més treballs en el fill, incorporà altres fotògrafs per cobrir altres campanyes fotogràfiques fora de Catalunya i es dedicà bàsicament a dirigir l’arxiu. Durant els anys vint l’empresa ja era mot coneguda i, aprofitant el ressò d’aquell projecte, Adolf Mas va canviar la seva marca comercial divulgant el material del seu arxiu amb el nom Repertori Iconogràfic d’Espanya Arxiu «Mas», Barcelona. També van ser temps de gran expansió comercial amb l’edició del Repertorio iconográfico español, una publicació en català, castellà i francès que, a més de la temàtica del fons, servia com a reclam publicitari. L’Arxiu Mas va començar a rebre encàrrecs d’universitats i museus nord-americans per fer campanyes fotogràfiques arreu d’Espanya. També des d’Anglaterra, Alemanya, França i Itàlia es rebien comandes per il·lustrar publicacions de tota mena, i així es va convertir en referent tant per les fotografies com pel sistema de classificació, que era fàcil d’emprar. Quan va morir Adolf Mas el desembre de 1936, l’arxiu comptava ja aproximadament amb 100.000 negatius. En aquell moment Pelai Mas estava en una campanya fotogràfica recorrent Andalusia i no tornà a Barcelona fins que finalitzà la guerra i es va fer càrrec de l’arxiu per dirigir-lo. El 1941 tots els negatius de l’Arxiu Mas van entrar a formar part de l’Institut Amatller d’Art Hispànic, creat aquell any per Teresa Amatller, on es conserven fins a l’actualitat. El llegat d’Adolf Mas té actualment un valor patrimonial incalculable, perquè moltes de les obres i els espais que va retratar van desaparèixer o foren destruïts durant la Guerra Civil.
9/3/2023 |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal